La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim en què els sentiments de tristesa, pèrdua, ràbia o frustració van acompanyats de manifestacions físiques i trastorns cognitius, i amenaça la globalitat de la persona. Afecta de manera significativa el funcionament mental, físic i social de la persona, i interfereix en la vida diària i en la qualitat de vida. Sovint la depressió es considera una cosa normal en una persona vella i no es tracta. Segons l’enquesta nacional de l’any 2006, l’estat d’ànim normal de la persona vella és el d’estar bé i contenta. En les persones grans que viuen en residències, estan hospitalitzades i pateixen malalties cròniques i incapacitat, la depressió és més freqüent. Identificar un estat depressiu en el vell pot ser difícil i fàcilment pot confondre’s amb una demència, de la qual s’ha de diferenciar. Alguns dels factors de risc associats a la depressió són: existència de pèrdua d’autonomia i mobilitat, tenir una o més malalties cròniques, comptar amb menys de tres amics o familiars propers, etc. Acceptar el tractament mèdic i psicoterapèutic és un primer pas per millorar l’estat depressiu. És important el tractament preventiu per minimitzar el seu impacte en l’autonomia personal a través d’intervencions dirigides a afavorir les estratègies d’adaptació, com les que ajuden a modificar la percepció de la situació, i augmentar els recursos personals i socials. Les actituds negatives i passives, com creure que és normal que estigui trist, no ajuden a millorar la situació.
Recomanacions
Modificar hàbits poc saludables i mantenir hàbits de vida saludables, fomentar l’autonomia i la capacitat per fer front als problemes de salut, comptar amb suport social, dur a terme activitats agradables (musicoteràpia, etc.), mantenir-se actiu, etc., són activitats que ajuden a minimitzar l’aparició de la depressió en el vell.
L’educació i l’assessorament tant de la persona afectada com del seu cuidador ajuden a comprendre l’origen de la depressió i a trobar la manera d’abordar-la. Cal utilitzar els medicaments correctament i avaluar-ne periòdicament els efectes amb l’equip de salut. La psicoteràpia és beneficiosa, sobretot la teràpia cognitivoconductual.
Hem extret la informació del següent link; aquí també podeu trovar diferents recomanacions:
http://www.infermeravirtual.com/cat/situacions_de_vida/vellesa#depressio