És una alteració orgànica de l’estat mental que es caracteritza perquè és aguda i reversible. És un dels desordres cognitius més importants en l’adult gran. És multifactorial i d’inici brusc (entre hores i dies), i produeix un deteriorament global amb alteració de la consciència, incapacitat per mantenir l’atenció, canvis d’humor, cicle de son-vigília interromput amb accentuació de la confusió durant la nit. Té un curs fluctuant al llarg del dia. La recuperació depèn d’un diagnòstic ràpid i correcte. És necessari conèixer la capacitat cognoscitiva de la persona per detectar el deliri més ràpidament i fer-ne el diagnòstic diferencial amb altres problemes de salut com la demència i trastorns psicòtics.
Sovint és el primer signe d’alerta d’algun problema cerebral, pot ser la forma clínica de presentació d’una malaltia física greu o aparèixer com la complicació d’una malaltia o del seu tractament, com pot ser la intoxicació per algun medicament.
La majoria dels deliris milloren amb l’eliminació o el tractament de la causa que els provoca. Si el diagnòstic és lent i el tractament incomplet, la recuperació serà més lenta i pot augmentar la possibilitat de lesions cerebrals permanents.
Com que és una afecció comuna sobretot en ambients hospitalaris, és important que les institucions treballin per crear ambients adequats que en minimitzin els efectes, per tal d’augmentar la seguretat i la confiança de la persona malalta i millorar els símptomes de la malaltia de manera més àgil.
Es recomana:
Actuar per prevenir l’aparició del deliri:
- Promoure l’orientació de la persona i minimitzar els dèficits sensorials.
- Afavorir la presencia del cuidador si la persona està hospitalitzada.
- Afavorir l’entrada de personal específic, evitar els canvis constants de personal sanitari a l’habitació de la persona afectada per una SCA i no fer servir tons de veu bruscos i autoritaris en la comunicació.
- Promoure la mobilitat precoç de la persona i la realització de les activitats quotidianes i familiars.
La teràpia d’orientació a la realitat (tècnica que es basa en la creació d’un ambient adequat al llarg del dia en què la persona se senti segura) pot ser una bona estratègia dels equips d’atenció per minimitzar els efectes de la SCA.
La informació s'ha extret d'Infermeria Virtual:
https://www.infermeravirtual.com/cat/situacions_de_vida/vellesa#demencia