És
habitual trobar-te amb amics, familiars i fer petar la xerrada de com
et va tot fent servir expressions tals com “vaig de bòlit”, “no
tinc temps”, etc. No es pot parar. Junt amb aquesta voràgine de
feina, obligacions, responsabilitats, ... Cada cop més ciutadans i
ciutadanes assumeixen el rol de cuidadors, cuidadors de familiars amb
dependència.
En dur a
terme la tasca de cuidador és habitual, igual que en altres labors,
automatitzar les diferents activitats diàries (fer la higiene
personal, ajudar a vestir-se, preparar el dinar, acompanyar al llit,
etc.) Freqüentment, darrere aquestes automatitzacions trobem el
desig de cuidar a la persona gran de forma ràpida per trobar temps
per fer la següent tasca. El perill amb el qual ens podem trobar, és
despersonalitzar a qui cuidem i silenciar la veu de la persona gran a
qui no demanem què necessita o què vol, obviant així la seva
voluntat.
El
lema que fa servir el Consell Assessor de la Gent Gran de
l’Ajuntament de Barcelona és “bon tracte en tot moment”.
Defensen fer visibles els drets de la gent gran i explicar com
reivindicar-los. Una bona forma de practicar aquest bon tracte és
començar per posar-te en el lloc de la persona que necessita la teva
ajuda i preguntar-te una cosa tan senzilla com “com
m’agradaria que em cuidessin a mi”.
A partir d’aquí, atendre a aquesta persona ajudant-la a prendre
les seves decisions, empoderant-la elevant la seva confiança,
autoestima i capacitat d’anàlisis de les seves pròpies
necessitats i trobar les solucions.
Ànims a
tots els cuidadors/es que volen assumir el repte! Cada dia és una
nova oportunitat!.
Judit Fernández
Treballadora Social al Centre de Dia Amunt i Avi Amunt