Des de que un familiar rep la notícia, que un ser estimat pateix una malaltia neurodegenerativa, comença una explosió emocional molt ambivalent i plena de contradiccions.
Un/a en qüestió de minuts pot sentir, tristor, ràbia, culpa, frustració, por, etc... En primer lloc cal aprendre a identificar el que sentim i legitimar-lo. D'aquesta manera el nostre sentiment de culpa no envairà la nostra ment i fomentarem la nostra autocura. Igual d'important és tenir una xarxa, ja sigui l'entorn més proper o una institució o professional especialitzat. D'aquesta manera podrem expressar i compartir el que sentim en cada moment de la malaltia. Expressar, sana i ens connecta amb l'altre.
En aquesta sessió, a través d'unes dinàmiques de grup, vam poder experimentar tot el procès del sentir. Per finalitzar vam parlar dels riscos que té el cuidador/a al no expressar ni compartir el que sent i quines son les claus psicològiques per poder lidiar amb els sentiments que neixen i naixeran en cada situació i etapa de la malaltia.
Ens agradaria concloure que una vegada més ha sigut una experiència molt gratificant i us esperem en la següent trobada.
¡Gràcies famílies!