L'assistència podològica en les persones grans és d'especial interés. En primer lloc, hem de

parlar de la quiropòdia, permet al podòleg/a diagnosticar i tractar les malalties i

deformacions del peu a diferents nivells: patologia de les ungles, patologies dèrmiques,

alteracions múscul- esquelètiques, alteracions metabòliques i/o vasculars.

Una entitat a part seria la patologia del peu diabètic o peu de risc, en aquells pacients que

presenten diabetes (tipus I o tipus II), sent una malaltia crònica que requereix protocols

específics de tractament.

       L'experiència clínica ha demostrat que una bona qualitat assistencial, basada en la

col•laboració multidisciplinària, ajuda a mantenir a aquests pacients funcionalment actius el

màxim temps possible afavorint la seva independència. En aquest sentit, una de les principals

causes que repercuteix en la pèrdua d'autonomia del pacient geriàtric son les caigudes. El

podòleg pot prevenir aquests successos mantenint uns peus saludables sense hiperqueratosis

(durícies), helomes (calls, ulls de poll), controlant possibles infeccions (fúngiques i/o

bacterianes), etc. Per això, es poden realitzar diferents tipus d'actuacions podològiques:

      - Preventiva o correctiva, en la qual evitarem que apareguin certs problemes de salut o

bé si podem reconduir la situació.

      - Pal·liativa o curativa, si la patologia ja està present, per evitar dolor i riscos d'infecció o

alteracions més greus.

      Per això, existeixen diferents tipus de tractament, però tots ells tenen que ser

personalitzats: paddings de descàrrega, ortesis de silicona o suports plantars, amb

l'objectiu de disminuir els punts de pressió i com a conseqüència el dolor que causen

durant la deambulació. En altres casos l'ús de dispositius de suport (bastons, caminadors)

poden ajudar a millorar l'equilibri i a més, en casos reincidents, permetran superar a curt

termini el síndrome post caiguda (por a caure). En aquest sentit, un altre factor molt

important a destacar és el calçat, que haurà de reunir unes condicions específiques per

aquest tipus de pacients:

    - Sola: antilliscant amb amortiguació a l'impacte de la trepitjada i que aïlli del fred o la

calor.

    - Subjecció: ha de respectar la forma del peu tant en repòs com en moviment sense

reduir la mobilitat del dits.

    - Taló: amb contrafort per mantenir millor l'equilibri evitant els desplaçaments laterals.

      L'ús d'un calçat adequat es essencial també per ajudar a prevenir el sedentarisme, un dels

factors de risc més importants en malalties cardiovasculars. El problema del sedentarisme

és que potència la debilitat física i augmenta el risc de caigudes, això comporta pel pacient un

aïllament, reduint parcial o total, la seca activitat social i provocant un progressiu

deteriorament cognitiu.

      Com a conseqüència, la qualitat de vida de les persones grans, depèn en gran mesura de la

col•laboració de diferents professionals, entre els quals el podòleg/a té un paper fonamental.