El dol és un procés on s'elabora l'impacte emocional que suposa perdre a
un ésser estimat. Tots necessitem un període d'elaboració per adaptar-nos
a la situació de pèrdua.
Des de la psicologia han estat moltes
les orientacions que han definit el procés de dol. En l'àmbit clínic,
són de gran utilitat, els models conceptuals de fases. La primera fase,
comuna en la majoria de models, és la negació. Aquest mecanisme ens
permet esmorteir el dolor davant una notícia inesperada. És una defensa
transitòria que ens fa possible anar acceptant, de manera parcial la
situació de pèrdua. Aquesta negació es va transformant en ira i
ressentiment; és el moment on sorgeixen tots els per què. La família ha
de procurar no personalitzar aquesta ira, ja que aquesta, a través de
diferents mecanismes, facilitarà un procés de negociació que permetrà
anar superant la traumàtica vivència. Al moment en què un ja no pot
seguir negant la realitat, ens envaeix un enorme sentiment de tristesa.
La depressió és l'inici d'acceptació de la pèrdua, on hem de facilitar i
permetre l'expressió del dolor i donar suport, ja sigui a nivell verbal
per compartir, o a través dels gestos, donant suport emocional.
Finalment arriba la fase d'acceptació, no entenent aquesta acceptació
com una etapa feliç, sinó on la vida es va imposant i el dolor
disminueix. (Model conceptual de fases d'I. Kübler-Ross)
Més
enllà de la funció categorial d'aquests models, és important recordar,
que cada individu experimenta de manera única els seus estats afectius,
entenent les emocions com alguna cosa dinàmica i no unidireccional.
Ariadna Navalón
Psicòloga i terapeuta familiar - Centre dia Neuro Amunt