Es diu que la gent que es llença
floretes a si mateixa ho fa perquè els seus avis mai li van dir lo macos, educats i bons cuiners que són. Així
que, en un intent d'emplenar aquest buit existencial, ja es fabrica un la
història sobre lo bons que li
surten els canelons.
Aquesta és la màgia dels avis:
sempre veuen la part bona, es fascinen, són tot orelles a noves històries i
saben adular com ningú. Partint d'aquesta base, no són 25 millor que 4? Per a
mi sí.
Per això, quan em va sorgir l'oportunitat d'anar al centre de dia Amunt, la
vaig acceptar sense dubtar-ho. Sent una activitat organitzada des de la
biblioteca, la idea era anar a llegir contes o parlar sobre anècdotes, però
quan vaig arribar i vaig veure la marxa que es portaven llegir a seques em va
saber a poc.
Així és com vam començar a viatjar en el temps i a l'espai, parlant de l'origen
de l'univers, de la vida de Camilo Sesto,
de com es fa una bona paella o de festes típiques de la península. Ens hem
tornat uns experts en formatges i vins, en menjars típics de Galícia, hem
estudiat constel·lacions i viatjat a l'antiga Grècia i, sobretot, hem
après moltíssim els uns dels
altres. Perquè tots tenim molt que explicar,
però quan sumes més de 1.000 anys d'històries i vivències en una habitació les
possibilitats són infinites.