MALALTIA D'ALZHEIMER

És la demència degenerativa més comuna. És d’etiologia desconeguda. Té un inici lent i progressiu, en què la persona perd gradualment les funcions cognitives i pateix canvis afectius. Es diu que la demència és lleu si la persona encara conserva la capacitat de valer-se per ella mateixa, moderada quan necessita algun tipus d’ajuda per a les activitats quotidianes, i greu quan li cal atenció constant. Hi ha una escala molt utilitzada per valorar el deteriorament global que comporta la malaltia en la persona que és l’escala GDS-FAST de Reisberg, que classifica les pèrdues causades per la malaltia en set nivells, des de pèrdues lleus de memòria a la pèrdua total de l’autonomia.

Cuidar una persona amb demència és difícil i és important donar suport als cuidadors, sobretot pel que fa a les conductes que cal adoptar davant dels problemes de comportament que presenten les persones amb Alzheimer.

El tractament de la demència és global, tant farmacològic com no farmacològic. El tractament farmacològic es basa en fàrmacs específics per a la demència i en fàrmacs que minimitzen els problemes de comportament que poden presentar les persones. El tractament no farmacològic té per objectiu millorar la qualitat de vida tant de la persona com del seu cuidador. Les activitats s’han d’adequar al grau de deteriorament de la persona (oferir material visual, comunicació simple acompanyada de gestos, etc.). Algunes de les teràpies que més s’utilitzen com a tractament no farmacològic són la psicoestimulació (tècnica que té com a finalitat l’estimulació de les funcions mentals i retardar-ne el deteriorament), la reminiscència (tècnica que té com a objectiu pensar en records positius i plaents i reviure emocions amb la intenció d’augmentar l’autoestima, afavorir la interacció social, etc.), la psicomotricitat (tècnica en què la persona a partir del moviment pren consciència de les seves capacitats motores, cognitives i relacionals), la musicoteràpia (tècnica que té com a objectiu connectar amb el món emocional, compartir records i emocions, facilitar l’expressió, sentir-se part del grup, etc.; al mateix temps, la música motiva amb facilitat el treball del cos i ajuda a fer exercicis de memòria), l’artteràpia (tècnica que utilitza la creació artística per facilitar l’expressió i la resolució d’emocions i conflictes emocionals o psicològics) i l’orientació en la realitat (tècnica que es basa en la creació d’un ambient adequat al llarg del dia en què la persona se senti segura). El treball a partir d’aquestes teràpies es pot dur a terme tant a la institució com en el domicili.

També són molt importants els grups de suport per a malalts, familiars i cuidadors. Aquests grups afavoreixen espais de solidaritat on les persones que hi participen poden compartir angoixes similars. En aquests espais les persones se senten cuidades, respectades i valorades, i això les ajuda a millorar l’autoestima i la confiança per continuar afrontant el dia a dia de la malaltia.

De la mateixa manera és interessant oferir als familiars les adreces de les associacions d’afectats que hi ha a moltes comarques. Les associacions solen programar grups d’ajuda o xerrades i oferir recursos, que són ben rebuts pels familiars, sovint desorientats i amb risc d’esgotament per l’atenció continuada que han d’oferir a la persona malalta.

Escrit extret d'Infermera Virtual:

http://www.infermeravirtual.com/cat/situacions_de_vida/vellesa#malaltia-alzheimer