La erotofòbia o fòbia al sexe/sexualitat, provoca la
impossibilitat de parlar de sexualitat en general i es pot donar en diverses
ocasions i a qualsevol edat. Quan el terme s'acompanya de la paraula “edadista”,
es refereix a la dificultat que hi ha en la societat de parlar sobre sexualitat
en la vellesa i de tenir-la en compte a l'hora de valorar les necessitats de la
persona en la vida diària.
El context en el qual ens hem mogut sempre és:
- “El sexe pertany als joves”: les imatges
que apareixen en els mitjans de comunicació relacionades amb la sexualitat,
habitualment es componen de gent jove, deixant al marge als grans i fins i tot
promovent una imatge més infantilitzada d'aquests quan apareixen (ex. Veiem a
un jove fent un petó a una noia en la boca i ens sembla “sexy”, mentre que la persona gran sortirà besant-la en la galta a la seva müller de tota una vida,
generant-nos un altre tipus de tendresa).
- Hi ha diferents estereotips de persones grans: "sexualitat inhibida o inactiva".
- No es
contempla la sexualitat en el disseny d'activitats en les residències; s'ignora. Es converteix en una quelcom irrellevant. Dur-ho a terme en un àmbit més
residencial es converteix en un problema.
Actualment hi ha un marc més crític amb tota aquesta literatura prèvia. Les
exclusions sexual/íntima de la ciutadania gran a causa de la erotofobia edadista és
una de les línies de recerca portades a terme avui en dia. Per això es realitzen
entrevistes a persones grans que es troben en residències i s'analitzen les
seves respostes. Dels discursos s'extreuen diferents idees:
- La
intimitat i el desig continua.
- Evidentment
hi ha una continuïtat d'identitat i relació en les persones afectades per
demència i els seus altres significants.
- Expressen
diverses respostes de nostàlgia, continuïtat, de complicitat resistida…
En definitiva, encara existeixen diversos mites de la sexualitat en la gent
gran i l'abordatge en les institucions és precari, però el paradigma està
canviant perquè pugui ser viable la continuïtat de la vida sexual de les
persones residents. Tot i així, continuen existint situacions
dilemàtiques, que probablement han d'aclarir-se en comitès d'ètica, com per
exemple permetre que un resident faci ús del servei d'una prostituta o quan la
persona pateix deteriorament cognitiu.