En les sessions musicals destinades a
les persones grans utilitzem principalment les cançons que han format part de
la vida d’aquestes persones perquè sabem que són una eina d’allò més poderosa.
Anteriorment cantar formava part de la
vida quotidiana de les persones; les generacions passades cantaven a l’escola, en el temps de lleure, a
casa mentre feien les tasques de la llar, molts jocs duien vinculada una
cançó... Quan escoltem una cançó que ha estat significativa per a nosaltres, en
el nostre cervell es produeixen una sèrie de canvis que són capaços de fer sortir
a la llum records que estaven perduts en la nostra memòria. Tot això és degut a
l’estret vincle entre la música i el nostre cervell i a les connexions
neuronals. Per això les cançons són un material d’allò més ric que reforcen
l’autoestima de les persones grans, perquè amb les cançons rememoren vivències
i records que han estat significatius per a elles, els provoca una expressió
dels sentiments i unes ganes de comunicar-se.
Cantar requereix un esforç, però des
d’un punt de vista positiu, ja que ajuda a tenir un major control de la
respiració, afavoreix a un millor manteniment del timbre de veu que va canviant
conforme passen els anys, a una millora de l’entonació i a l’adquisició d’una
millor postura corporal. Quan en les
sessions de musicoteràpia les persones grans canten en grup, treballen la
memòria, la capacitat d’atenció, la capacitat d’escoltar als altres, tot això
amb la satisfacció de realitzar una activitat social integradora.
S’han realitzat estudis que constaten
que persones que pateixen una demència severa responen molt positivament quan
escolten una cançó reconeguda per a elles. Persones que pateixen mutisme, són
capaces d’entonar cançons senceres; persones que viuen en un estat d’abstracció
permanent, “desperten”, ploren, riuen, modifiquen la postura, es concentren,
fixen la mirada.
Allotjat a casa d’un amic, el músic
Ravel, afectat per una demència greu, va expressar gran entusiasme a l’escoltar
una música que sonava per la ràdio, la qual va trobar d’allò més inspiradora. El
curiós del cas és que l’obra que sonava era el seu famós Bolero creat per ell mateix anys enrere.
Si esteu convivint amb una persona
gran, pregunteu-li quina és la música que li agradava més, feu que escolti les seves cançons i sobretot,
canteu amb ella. Això farà que creeu un vincle molt especial i afavorireu a
millorar la seva qualitat de vida. I la vostra.
Marta
Oller Roig
Educadora
musical i musicoterapeuta dels centres Amunt
