A ulls de la societat, l’envelliment encara sol anar de la ma de molts estereotips i prejudicis. Mentre que es premia la juventut, l’envelliment es pot arribar a concebre com una etapa final. Negativa. Sense futur. I res es pot allunyar més d’aquest pensament. L’envelliment també és passió, interès, aprenentatge, socialització, tranquil·litat, autonomia o sentit de l’humor. Aquesta llista podria ser tan llarga com persones hi ha en el món. I ho podria ser perque aquesta etapa és única en cada persona. Així com la juventut o l’adultesa. I com en cada etapa del cicle vital, les persones grans segueixen sent persones individuals amb històries que explicar, però també amb històries per viure.
Recordo que fa uns mesos, quan encara no havia començat les pràctiques a Avi Amunt, una professora de la universitat ens va parlar del conte de les petjades daurades. Aquest relat, breument, explica la història d’en Martí, qui havia viscut la seva vida centrant-se en la seva satisfacció individual. Buscant el seu propi plaer. En un cert moment de la seva vida, es comença a plantejar si buscar la satisfacció individual era suficient com per donar-li sentit a la seva vida, i decideix marxar i començar una vida dedicada als altres.
En Martí prepara la seva motxilla i posa rumb cap a la muntanya per posar en ordre els seus pensaments, impulsats pel silenci de la natura. En el punt més alt de la muntanya, es troba una persona gran que li deixa uns binocles, amb el que se sorprèn en observar tot de puntets brillants repartits per la que havia sigut la seva ciutat tota la vida. La persona gran li explica que, en realitat, aquests puntets són petjades. Són accions que en Martí ha fet durant la seva vida que han marcat la vida dels altres i, no només això, sinó que han contribuït al seu desenvolupament i han quedat gravades com a petjades daurades. Accions quotidianes, que potser en Martí ni n’era conscient, però que havien tingut un impacte significatiu en la vida d’una persona concreta.
No sé si arrel del meu pas per Avi Amunt hauré deixat alguna petjada daurada, però el que sí puc confirmar és que cada un dels usuaris i professionals del centre han fet que brilli una petita llum dins meu, probablement sense que elles ni ells ho sàpiguen. Sense voler. Perquè són les petites coses del dia a dia el que generen aquestes petjades. Petites converses. Fins i tot paraules. Personalitats úniques. Amb les seves manies. Amb les seves històries particulars.
Gràcies per aquests mesos!