En l’etapa de la
vellesa és irremeiable haver patit i seguir patint alguna pèrdua. Aquestes
pèrdues poden ser d’un gran impacte emocional, sobretot les de tipus
afectiu, pèrdua d’un marit, dona, germà,
amic, etc. envers les de tipus professional
i d’estatus. Tot allò que un
havia sigut es percep minvat o com una capacitat extingida. És bastant freqüent que la persona gran,
enfront aquestes situacions, se senti desesperançada, exhausta, desorientada,
trista i sola, quan el que realment més necessita és sentir-se protegida i
acompanyada.
Patir una
depressió no està relacionat amb poca fortalesa física o escassa expressió de
les emocions, la manera de presentar-se i de patir-la és molt amplia. És
necessari, que l’entorn de l’individu i els professionals, estem atents davant
els indicis que ens puguin indicar que quelcom s’està coent, per poder posar
tots els recursos que estiguin a les nostres mans.
Vivim en una
societat cada cop més empàtica i amb més avanços tecnològics per poder fer
sentir a l’altre que no estar sol i que encara es pot sentir útil. Actualment
existeixen serveis d’acompanyament, centres diürns, xarxes d’acció comunitària,
com el projecte radars, programes informàtics, activitats intergeneracionals,
etc. que poden fer que la persona gran
se senti cuidada, acompanyada i amb suport.
Al cap i a la fi l’única manera que tenim per
combatre el patiment és reconèixer i facilitar-ne l’expressió per poder trobar
suport i comprensió a les situacions viscudes.
Ariadna Navalón
Psicòloga i terapeuta familiar - Centre de dia Neuro Amunt