Al parlar de vellesa és habitual que es creï un cert rebuig degut a les pèrdues físiques i psíquiques que es produeixen durant aquest procés. Aquest fet fa que apareguin estereotips i que la societat expressi sobreprotecció o abandó. Aquesta actitud, comunament adoptada pels familiars de manera inconscient, alimenta que la persona gran no cregui en ella mateixa i que no s’identifiqui com una persona activa i segura. Com a conseqüència, es produeix una disminució de les seves capacitats per no exercitar-les i una disminució de la motivació per realitzar una ocupació significativa per la persona.

Segons la Federació Mundial de la Teràpia Ocupacional, l’ocupació es refereix a realitzar activitats individuals, amb la família i amb la comunitat per ocupar el temps que comporten propòsits concrets i donen sentit a la vida. La ocupació inclou portar a terme qualsevol cosa que  les persones necessiten, volen i creuen que poden fer de manera significativa. Per tant, tenir present que en totes les edats tenim la necessitat d’obtenir l’ocupació viva.

Com podem facilitar  i no dificultar l’ús de les seves capacitats per realitzar-la? Els que tenim contacte amb persones que es troben en l’etapa de l’envelliment és important que intentem analitzar les nostres actuacions i que ens preguntem com ens agradaria que les altres generacions ens tractessin si ens trobéssim en una situació similar.

Seguidament es proposen cinc aspectes que poden ajudar a fomentar l’ocupació significativa durant l’envelliment:

Tenen que sentir-se reconeguts/es i valorats/es per les seves experiències de vida. L’escolta activa és fonamental i la principal corrent d’informació.

Que tinguin l’oportunitat de ser protagonistes de la seva condició i prendre decisions que considerin més adequades segons la seva situació personal i social.

No parlar davant de la persona d’aspectes que es refereixen a ell o a ella sense introduir-la a la conversa.

Tenir en compte que l’ocupació significativa no ha de ser igual que abans, pot ser entrenada en estratègies compensatòries que es puguin continuar practicant (adaptar l’activitat) o també crear noves oportunitats. Tenim el prejudici que en l’envelliment no es desenvolupen nous aprenentatges i és totalment erroni.

Per últim, quan estan realitzant l’activitat s’ha de tenir paciència, confiança, donar temps d’actuar, oferir un espai per experimentar, facilitar-li els recursos i ajudar-lo si ho necessita o reclama però que creïn de manera pròpia, encara que la societat no ho consideri ideal. Tenir present que els reptes no s’aconsegueixen el primer dia sinó que s’aconsegueixen a llarg termini.

Quins beneficis  reben si es duu a terme aquest aspecte?

Augmenta l’activitat física en el seu temps lliure i sorgeix la motivació. A més a més, si manifesten algun símptoma físic o algun sentiment de preocupació ajuda a alleugerar aquests aspectes negatius. També reconforta l’autoestima i proporciona l’harmonia amb els vincles socials i familiars.